CORONAVIRUS – Què és?

Recurs d'ARASAAC

ENS MOVEM...

Contes sobre el COVID-19

En l'actual context de confinament de la població a les seves llars, els pares i mares podeu tenir necessitat d'explicar als vostres fills i filles, què són els virus i per què és necessària l'actual situació de confinament a causa del COVID19. Per aquest motiu, l'equip de la psicòloga Mercedes Bermejo ha publicat un conte per a nens La Rosa contra el virus, que pot ajudar molt a les famílies. El conte és un recurs, gratuït, a disposició de tothom qui el pugui necessitar i de tothom qui el vulgui compartir. Esperem que el conte que us compartim us ajudi i us sigui útil.



Els contes són un bon recurs per parlar de temes que poden ser difícils d'entendre per als vostres fills i filles. En l'actual context, aquest conte pot ajudar als nens i nenes a entendre aquesta situació de confinament que estem vivint.

Pautes per fomentar en els infants un comportament adequat

• Expressar-los el nostre afecte de manera verbal i física (petons, abraçades...). S'han de sentir valorats, acceptats i importants per als pares.

• Cal jugar amb ells, escoltar-los i dialogar amb ells.

• Ensenyar-los a tenir cura de si mateixos i a ser autònoms: pentinar-se, vestir-se, endreçar l'habitació, recollir les joguines, la roba, menjar sol...

• Han de comprovar que són capaços de fer les coses bé. Necessiten sentir que són capaços de satisfer i fer feliços els pares amb el seu comportament. 

• Acordar normes diàries i ser ferms en l'exigència del seu compliment.

• Necessiten portar una vida organitzada amb uns hàbits establerts: menjars, tornada a casa, dir bon dia i bona tarda, fer els deures, anar a dormir...

• Des de petits han d'assumir petites responsabilitats en les tasques familiars, cal exigir que ho compleixin i valorar-ho quan ho facin bé.

• S'han de sentir acceptar i veure que es confia en ells, però al mateix temps han de sentir que els exigim.

• S'ha d'evitar la a crítica negativa, els crits i les recriminacions. No es pot actuar amb ira, cal esperar que passi abans de parlar amb ells.

• Han d'aprendre que sovint cal esperar per obtenir allò que volem i que cal un esforç per aconseguir-ho. Han d'habituar-se a escollir allò que volen, ja que no es pot tenir tot.

• Els límits i les prohibicions han de ser clars i senzills.

• Cal exigir el compliment de les normes manifestant la nostra confiança en la seva capacitat per fer-ho. Si no les compleix hem d'estar tranquils, però mantenir-nos ferms.

• És convenient que abans de castigar els fem veure les conseqüències de les seves accions (si no es vesteixen amb rapidesa arribaran tard a l'escola i es trobaran que tots els companys ja estan asseguts, han començat l'activitat...).

• Si posem un càstig l'haurà de complir inevitablement.

• Quan els castiguem ho hem de fer sense recriminacions i evitant insistir en allò que han fet malament, però amb constància i sent conseqüent.

• Si la dinàmica és tensa, cal evitar cridar, amenaçar repetir una i una vegada "els perquè". Se l'ha de parar, calmar-lo i, si és necessari, imposar un càstig.

• No és bo oferir sovint un premi perquè es porten correctament. Pot ser positiu de manera ocasional, però és millor que aprenguin que han de guanyar-se allò que desitgen portant-se bé de manera continuada.

• Quan es porten malament per cridar l'atenció, el millor és, sempre que sigui possible ignorar la seva actitud.

• En general és bo per prevenir un conflicte canviar de tema o buscar una altra cosa a fer.

Orientacions Educatives:  EAP Tarragonès

TRANQUILS COM UNA GRANOTA

"La necessitat d'oferir educació emocional i de donar resposta a les conductes violentes i automàtiques ens porta a buscar eines per implantar nous hàbits" 

Llegir més... 

Pares, jo no em separo

Per saber-ne més: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/802257-els-divorcis-conflictius-crispen-lescola.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

LES ESCOLES AVISEN: COMPTE AMB EL WHATSAPP… DELS PARES

Cada vegada més escoles aconsellen als pares dels seus alumnes que facin un ús  responsable i respectuós dels grups de WhatsApp. Els fòrums, creats sobretot per  mantenir el contacte entre les famílies deriven en ocasions en enfrontaments que poden  afectar el clima escolar. Els docents adverteixen també que els pares no han de  convertir-se en les agendes dels seus fills ni anticipar-se a tots els seus errors

SOLEDAD DOMINGUEZ

Organitzar aniversaris, comprovar quins deures han de portar els nens, acordar, en el cas  dels més grans, si poden arribar a casa una mica més tard… Aquests són només alguns  dels usos pràctics, que porten sobretot a les mares, a crear grups de Whatsapp per tenir  contacte amb totes les famílies de la classe dels seus fills o de l’equip de bàsquet. Però  en algunes ocasions, aquests grups són també escenari de discussions de parella,  baralles entre famílies o aquelarres contra el professor o l’entrenadora de torn.

Fins al punt que, cada vegada més escoles, inclouen en les seves xerrades d’inici de curs recomanacions perquè els pares facin un bon ús d’aquesta eina. És el cas de l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, que aprofita les reunions pedagògiques que fan  amb els pares a principi de curs per demanar-los que siguin respectuosos en els seus  comentaris i, sobretot, que no utilitzin el WhatsApp per assegurar-se que els seus fills  no s’obliden dels deures. El director Ramon Beringues constata que “sovint, els pares  volem ajudar tant als nostres fills, que ni els deixem créixer ni fer-se autònoms. Si un  dia el nen no porta els deures, pot ser bo que la professora li pregunti què ha passat i li  recordi que ha de ser responsable de les seves tasques. En canvi, si sempre solucionem  això els pares, no els estem ajudant a créixer “. 

Les mares i els pares, insisteix  Beringues “no podem fer d’agenda dels nostres fills. Ells han d’apuntar els deures i el  material que necessitarà i assumir aquesta responsabilitat “. Un altre efecte derivat de  la generalització dels grups de pares és com qualsevol incident que passa al centre fa  disparar les alarmes de forma immediata al xat. “Abans, diu un professor del CEIP Escola de la Concepció, de Barcelona,” si un nen es queia al pati, al cap d’una setmana  tots els pares ho sabien. Ara la notícia d’aquest accident s’expandeix en un minut “. I la  immediatesa, “unida a la descontextualització dels missatges”, pot acabar provocant,  segons alerta el sociòleg i director del màster d’humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), Francesc Núñez, que el grup de WhatsApp es converteixi per  unes hores en plaça pública en què es carrega contra un determinat professor o contra la  direcció del centre. “Quan un fa un comentari, explicant que el teu fill ha caigut a l’escola, tu ho fas des del teu context. Pots estar prenent un cafè amb altres pares o de  camí a la feina. I en aquest context, el que escrius, té un significat determinat.

Però a l’enviar el teu missatge al grup de WhatsApp, entra en un espai públic, i pot ser  copiat i reenviat a altres fòrums, i arriba de forma immediata a altres mòbils, a altres  persones que estan en altres contextos i llavors, la informació es llegeix de formes molt  diferents. I això dóna lloc als malentesos, les ofenses, el sentir agredit, el pensar però  què diu aquest ?, que s’ha pensat aquesta mare? O què s’han cregut els professors?“

També són freqüents els malentesos i les discussions entre famílies, que normalment es queden en l’àmbit privat però que, de tant en tant, arriben fins a l’escola. La directora de  l’Institut de Llançà, Carmen Barceló explica que no és la primera vegada que ha  d’intervenir per evitar que una baralla entre pares afecti el clima del centre. “Hi ha pares  que primer actuen i després pensen que la baralla virtual s’ha sortit de mare, llavors ho  expliquen al centre. I potser les famílies han arribat a l’insult o fins i tot a l’enfrontament directe, però els seus fills són companys a classe, i s’han de veure cada  dia. En algun cas jo he hagut de parlar amb els fills, que solen estar molt avergonyits del  comportament dels seus pares, i demanar-los que tinguin més sentit comú que els seus  pares i que mantinguin una relació correcta i respectuosa “. Barceló considera que  arribats a aquest punt és més fàcil resoldre el conflicte amb els fills que intentar  reconciliar als pares. “Em veig més capaç de convèncer els xavals que als seus pares.  Els pares teòricament ja ho saben, però quan a un d’ells li sembla que algú està  perjudicant el seu fill, li salten totes les alarmes. I en aquest estat és realment difícil  raonar amb ells “

El sociòleg Francesc Núñez considera que és sobretot “una qüestió de temps” el que les  famílies aprenguin a fer un ús més racional d’aquesta eina, que com altres xarxes socials  té molts aspectes positius però davant la qual cal ser escèptic. “Tots som molt crítics i  diem que la informació que corre per les xarxes socials no està contrastada, i que  qualsevol pot mentir. Però en la pràctica, tothom acaba picant i dóna per bones afirmacions que no sabem si són certes.“

 Drets legals de PRISA RADIO