Cada vegada més escoles aconsellen als pares dels seus alumnes que facin
un ús responsable i respectuós dels
grups de WhatsApp. Els fòrums, creats sobretot per mantenir el contacte entre les famílies
deriven en ocasions en enfrontaments que poden afectar el clima escolar. Els docents
adverteixen també que els pares no han de convertir-se en les agendes dels seus fills ni
anticipar-se a tots els seus errors
SOLEDAD DOMINGUEZ
Organitzar aniversaris, comprovar quins deures han de portar els nens,
acordar, en el cas dels més grans, si
poden arribar a casa una mica més tard… Aquests són només alguns dels usos pràctics, que porten sobretot a les
mares, a crear grups de Whatsapp per tenir contacte amb totes les famílies de la classe
dels seus fills o de l’equip de bàsquet. Però en algunes ocasions, aquests grups són també
escenari de discussions de parella, baralles
entre famílies o aquelarres contra el professor o l’entrenadora de torn.
Fins al punt que, cada vegada més escoles, inclouen en les seves xerrades
d’inici de curs recomanacions perquè els pares facin un bon ús d’aquesta eina.
És el cas de l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, que aprofita les reunions
pedagògiques que fan amb els pares a
principi de curs per demanar-los que siguin respectuosos en els seus comentaris i, sobretot, que no utilitzin el
WhatsApp per assegurar-se que els seus fills no s’obliden dels deures. El director Ramon
Beringues constata que “sovint, els pares volem ajudar tant als nostres fills, que ni
els deixem créixer ni fer-se autònoms. Si un dia el nen no porta els deures, pot ser bo que
la professora li pregunti què ha passat i li recordi que ha de ser responsable de les seves
tasques. En canvi, si sempre solucionem això els pares, no els estem ajudant a créixer
“.
Les mares i els pares, insisteix Beringues “no podem fer d’agenda dels nostres
fills. Ells han d’apuntar els deures i el material que necessitarà i assumir aquesta
responsabilitat “. Un altre efecte derivat de la generalització dels grups de pares és com
qualsevol incident que passa al centre fa disparar les alarmes de forma immediata al
xat. “Abans, diu un professor del CEIP Escola de la Concepció, de Barcelona,” si un
nen es queia al pati, al cap d’una setmana tots els pares ho sabien. Ara la notícia
d’aquest accident s’expandeix en un minut “. I la immediatesa, “unida a la descontextualització
dels missatges”, pot acabar provocant, segons
alerta el sociòleg i director del màster d’humanitats de la UOC (Universitat Oberta
de Catalunya), Francesc Núñez, que el grup de WhatsApp es converteixi per unes hores en plaça pública en què es carrega
contra un determinat professor o contra la direcció del centre. “Quan un fa un comentari,
explicant que el teu fill ha caigut a l’escola,
tu ho fas des del teu context. Pots estar prenent un cafè amb altres pares o de
camí a la feina. I en aquest context, el
que escrius, té un significat determinat.
Però a l’enviar el teu missatge al grup de WhatsApp, entra en un espai
públic, i pot ser copiat i reenviat a
altres fòrums, i arriba de forma immediata a altres mòbils, a altres persones que estan en altres contextos i
llavors, la informació es llegeix de formes molt diferents. I això dóna lloc als malentesos,
les ofenses, el sentir agredit, el pensar però què diu aquest ?, que s’ha pensat aquesta
mare? O què s’han cregut els professors?“
També són freqüents els malentesos i les discussions entre famílies, que
normalment es queden en l’àmbit privat però que, de tant en tant, arriben fins a l’escola.
La directora de l’Institut de Llançà,
Carmen Barceló explica que no és la primera vegada que ha d’intervenir per evitar que una baralla entre
pares afecti el clima del centre. “Hi ha pares que primer actuen i després pensen que la
baralla virtual s’ha sortit de mare, llavors ho expliquen al centre. I potser les famílies han
arribat a l’insult o fins i tot a l’enfrontament directe, però els seus fills
són companys a classe, i s’han de veure cada dia. En algun cas jo he hagut de parlar amb
els fills, que solen estar molt avergonyits del comportament dels seus pares, i demanar-los
que tinguin més sentit comú que els seus pares i que mantinguin una relació correcta i
respectuosa “. Barceló considera que arribats a aquest punt és més fàcil resoldre
el conflicte amb els fills que intentar reconciliar
als pares. “Em veig més capaç de convèncer els xavals que als seus pares. Els pares teòricament ja ho saben, però quan a
un d’ells li sembla que algú està perjudicant
el seu fill, li salten totes les alarmes. I en aquest estat és realment difícil
raonar amb ells “
El sociòleg Francesc Núñez considera que és sobretot “una qüestió de
temps” el que les famílies aprenguin a
fer un ús més racional d’aquesta eina, que com altres xarxes socials té molts aspectes positius però davant la qual
cal ser escèptic. “Tots som molt crítics i diem que la informació que corre per les
xarxes socials no està contrastada, i que qualsevol pot mentir. Però en la pràctica,
tothom acaba picant i dóna per bones afirmacions que no sabem si són certes.“
Drets legals de PRISA RADIO
